Benvolguts/des al blog "Viatge al cor de Barcelona". Hem estat quatre dies passejant pels quatre barris més populars de la ciutat: el Barri Gòtic, les Rambles, l'Eixample i Montjuïc, on hem descobert llegendes, històries i opinions sobre la ciutat comtal. Esperem que el nostre blog us sigui útil.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Elena García Arcos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Elena García Arcos. Mostrar tots els missatges
dimecres, 19 de juny del 2013
VIATGE AL COR DE BARCELONA: Introducció
Sóc una ciutat com moltes d'altres, però també un xic diferent; tinc les meves peculiaritats, petites meravelles i misèries.
Barcelona és una metròpoli situada a la Península Ibèrica, arran de la costa Mediterrània. És la capital de la comunitat autònoma de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès. El municipi està limitat pel mar Mediterrani, les serralades prelitorals, els rius Llobregat i Besòs i la muntanya de Montjuïc.
A l'època romana, finals del segle I a. C., el nom de Barcelona no existia, els pobladors de les terres que en formaven part l'anomenaven "Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino".
La Via Augusta és un vestigi d'aquesta època. Estava situada als afores de la muralla de Barcelona i comunicava Roma amb el sud d'Hispània.
Al llarg dels segles, la ciutat ha estat dominada per diverses tribus, dinasties o ètnies. Entre els segles V-VIII va ser dominada pels visigots, durant el segle VIII pels musulmans i als segles IX-X els carolingis. Va ser en aquesta època quan es va convertir en comtat, per aquest motiu rep el nom de ciutat comtal.
Barcelona es va convertir en un port destacat de la Corona d'Aragó durant els segles XIII-XIV.
EL GÒTIC: Glossari
DETRITUS: Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració d'un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.
CLAUSTRE: Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l'altra, que volta un pati, un jardí, etc. i uneix diferents construccions d'un monestir, d'una catedral.
NECRÒPOLI: Cementiri, especialment d'època prehistòrica, antiga o medieval.
LLÒBREC: Fosc, tenebrós.
CRITERI: Norma per a jutjar una cosa.
INICI DEL RECORREGUT: Esplugues - Font de Canaletes
L’itinerari del Gòtic, com hem observat al preparar
tota la informació detingudament a casa, es tracta d’un recorregut pel Barri
Gòtic on podem observar la bellesa històrica d’un dels quatre barris que formen
el districte de la Ciutat Vella de Barcelona, considerada una de les ciutats
més boniques del món.
PLAÇA DE CATALUNYA: Déu greco-romà
Situant-nos al bell mig de la plaça de
Catalunya podem observar mirant a l’esquerra que pugen dos dels passeigs més
bells de la ciutat: la Rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia.
La Plaça de Catalunya és el cor de Barcelona, és la més cèntrica i gran de les places de la ciutat. Constitueix el punt d’unió entre la Ciutat Vella i l'Eixample.
La Plaça de Catalunya és el cor de Barcelona, és la més cèntrica i gran de les places de la ciutat. Constitueix el punt d’unió entre la Ciutat Vella i l'Eixample.
Una
vegada al centre de la plaça, ens vam fixar en tots els edificis que
l’envoltaven, concretament en els bancs, tal i com demanava l’itinerari. Entre
ells vam poder distingir: el BBVA, el Banco de Crédito Español, el Banco
Español, Bankia i el banc Catalana Occidente.
A dalt de tot de l’edifici d’un d’ells hi havia una escultura que havíem
d’identificar amb l’ajuda de les imatges que ens van facilitar al dossier .
Després de diversos minuts observant els bancs i desesperant-nos ja que no
trobàvem cap de les escultures que hi havia al dossier, un membre del grup va
dir eufòricament que es trobava a la part més alta del banc “Bankia”. L’escultura
era la de Mercuri (a la mitologia romana) o Hermes (a la mitologia grega).En la mitologia romana, Mercuri era el missatger dels déus i el cap dels viatgers, dels pastors, dels oradors, encara que també era un déu important del comerç.
En la mitologia grega, Hermes és el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors, dels oradors, del ingeni, del comerç, de la astúcia dels lladres i dels mentiders.
BARRI GÒTIC: Per què gòtic?
El Barri Gòtic s'anomena així perquè hi predominen les construccions i edificacions d'estil gòtic.
L'art gòtic és l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles XIII-XV. A l'illa de França es van començar a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la Península Ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.
PLAÇA DE CATALUNYA: Escultura de Francesc Macià
A la cantonada de les Rambles que queda a la banda de mar i a la dreta, hi ha una escultura.
Aquesta està dedicada a Francesc Macià i Llussà. Va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'"Avi". Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
A sobre de l'escultura hi trobem una inscripció que diu el següent:
Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya.
Vilanova i la Geltrú 1959. Barcelona 1933.
Retrat del president Macià realitzat per Josep Clarà l'any 1932.
Interpretació de Josep Macià Subirachs 1980.
També podem observar que a sota de l'escultura hi ha una altra inscripció que diu:
Essent President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.
BARRI GÒTIC: Plaça Ramon Amadeu - Esglèsia de Santa Anna
La Plaça que trobem al final del carrer que hi ha al costat del Hard Rock Cafè es diu Plaça de Ramon Amadeu.
Ramon Amadeu i Grau és considerat el representant més prestigiós del pessebrisme a Catalunya. Fou un escultor català. Va néixer el 1745 i va morir el 1821.
Tot just al davant de la plaça es troba l'església de Santa Anna. És d'estil romànic-gòtic. Si entrem dins podem observar el claustre, que és un recinte amb un pati interior on hi abunda la vegetació, vorejat amb arcs de mitja volta i on hi ha ombra proporcionada per la quantitat de tarongers que es troben plantats dins del claustre.
BARRI GÒTIC: Del carrer de Santa Anna al carrer de Petritxol
Un cop situats al carrer de Santa Anna, hem de trencar a la dreta i tot seguit a l'esquerra. Aquest estret carrer que veiem és el carrer de Bertrellans.
Passejant al llarg d'aquest podem observar que hi ha un total de 7 fanals com els que podeu veure a la imatge.
Al final a la dreta trobarem la plaça de la Vila de Madrid. En aquesta plaça es troben les restes de la necròpoli romana que, com era habitual, vorejava el camí d'entrada a la ciutat.
Al travessar la plaça arribarem al Passatge Duc de la Victòria, al final del carrer trenquem a la dreta, cap al carrer Duc de la Victòria i, després, de nou a la dreta per on arribarem al carrer de Portaferrissa. La "porta ferriça" era una de les portes de la segona muralla de Barcelona construïda al segle XIII. La barra de ferro, una de les mides longitudinals utilitzades a la ciutat que es va fixar en ella, li va donar el nom del carrer que conduïa a dita porta des del centre de la ciutat antiga.
BARRI GÒTIC: De la Plaça del Pi al carrer dels Banys Nous
Tot caminant fins al final del carrer de Petritxol, hem de girar cap a la dreta i caminar tot recte fins arribar a la Plaça del Pi. Aquesta bonica plaça rep aquest nom pel enorme pi que hi ha al bell mig d'aquesta. Tot just al davant, es troba l'església de Santa Maria del Pi, d'estil gòtic, com la majoria de les que es troben al Barri Gòtic.
Al nostre dossier, on vénen escrites les preguntes que hem de respondre amb criteri i ordenadament hi ha un petit parèntesi on ens pregunta com seria la traducció correcta de "això ve a cuentu". Ja que som parlants de la llengua catalana ens va ser fàcil esbrinar-ho, la traducció correcta seria "això ve al cas".
Al costat d'aquesta plaça hi ha un petit carreró llòbrec que té sortida al carrer de l'Ave Maria. L'idioma en què està escrit el nom d'aquest carrer és llatí.
Per a la llengua catalana, el llatí és molt important ja que és la base de totes les llengües romàniques, entre elles, la nostra.
Al final del carrer de l'Ave Maria, a la dreta, sortim pel carrer dels Banys Nous. El nom de dit carrer ve donat pel fet de que a l'època on els musulmans estaven conquerint la Península, a aquest mateix carrer, hi havia uns banys públics on la gent acudia a rentar-se i no fa molt, aquests banys van renovar-se per uns de nous, per això rep aquest nom. Al llarg d'aquest carrer trobem una gran varietat de botigues, però els comerços que hi predominen són l'artesania i moda de Catalunya. Al nostre poble, Esplugues de Llobregat, gairebé no es troben botigues d'artesania i de moda poques. Al centre de Barcelona, sent el centre turístic més destacat, les botigues es troben consecutivament al llarg dels carrers i moltes d'elles estan destinades als turistes.
BARRI GÒTIC: Del carrer dels Banys Nous a la plaça de Sant Felip Neri
Uns metres més avall del carrer dels Banys Nous hi ha una cruïlla de quatre carrers.
A l'esquerra comença el carrer del Call. En les ciutats i viles medievals catalanes, un call era una zona habitada per jueus. En els números 5 i 7 vam trobar parts de l'antiga muralla de Barcelona, ho vam notar perquè hi sobresortïen parts de pedra descoberta.
A la següent cantonada, a mitja alçada, hi ha una petita estatueta, fa uns anys hi havia un Sant però ens vam informar i el sant el van robar. Una mica més avall es troba el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, tot just al davant hi ha la sinagoga més important que va haver-hi a aquell barri, va ser la més gran. Caminant al llarg de tot aquest carrer, vam arribar al carrer de Sant Domènec del Call, al final d'aquest vam girar a la dreta i, immediatament a l'esquerra, fins al carrer de Sant Felip Neri, que porta a la plaça de Sant Felip Neri. És una plaça amb dos carrers d'entrada i sortida, al bell mig d'aquesta trobem una petita font, hi ha el museu del calçat a la vora d'una de les cantonades. Al voltant de tota la plaça veiem tres arbres "palo rosa". Els costats d'aquesta estan en forma pentagonal (cinc costats).
Vam estar asseguts durant una bona estona a la font que hi ha a la plaça i ens vam fixar en les marques dels impactes de bala que hi havia en la façana; són testimonis muts de la guerra civil espanyola. A continuació podeu observar la façana a la fotografia.
A les façanes de tota la plaça hi ha els mateixos fanals que vam trobar al carrer de Bertrellans amb una petita diferència, els costats laterals dels fanals del carrer de Bertrellans estàven coberts per vidres, en canvi, els de la plaça no tenen res que tapi els laterals.
dimarts, 18 de juny del 2013
LES RAMBLES: Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu
Passejant per totes Les Rambles, uns metres reculat a l'alineació actual de la Rambla del cantó del Rabal, es troba el Palau de la Virreina. Va ser edificat entre els anys 1772 i 1778.
A finals del segle XVIII, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que havia estat virrei del Perú, va tornar a Barcelona amb una gran fortuna. Per mostrar la seva riquesa es va fer construir aquest sumptuós palau, barreja de decoració barroca i rococó. Després de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesa de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina.
Una vegada vam fer la foto del Palau (la podeu veure a la dreta) vam entrar i uns curiosos personatges gegants ens van donar la benvinguda, un exemple d'aquests personatges és el gegant que podeu veure a la fotografía de l'esquerra.
Una mica més avall, acabat el senyoriu, ens endinsem a la zona comercial més popular de Barcelona, el Mercat de Sant Josep (la Boqueria). La superfície assoleix un total de 2.583
m2 amb més de 300 parades oferint el millor menjar i de la millor qualitat del que podríem gaudir en qualsevol altre mercat. Les parades inclouen des de fruteries fins a parades on venen bitxos.
Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant les portes de l'antiga ciutat, a l'esplanada del Pla de la Boqueria, on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes, abans que la ciutat se sortís de les seves primeres muralles. Es feien fora de les muralles de la ciutat per estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.
En un dels bars que conformen la Boqueria, hi trobareu el bar Pinotxo, on si ho demaneu, us podrán servir un deliciós biberó, café amb llet condensada. A la fotografía podem observar al David, un dels companys del grup, disfrutant tranquil·lament d'un biberó.
Un cop sortim de la Boqueria, al bell mig d'aquest tram de la Rambla, es troba una obra de Joan Miró anomenada Pla de l'Os. Tot just al davant de l'obra ceràmica de Miró, es troba el Liceu. És un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona encara que també es representen obres de teatre, dansa, concerts...Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys. Es caracteritza per un passat accidentat, del qual ha ressorgit en repetides ocasions. Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser, a més de la primera sala d'òpera de Catalunya i d'Espanya, el punt d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona.
Molt a prop del Liceu, hi trobareu un carrer que porta a la Plaça Reial. Al voltat de tota la plaça, hi ha uns fanals en forma al·legòrica d'arbre. Van ser dissenyats per Antoni Gaudí. Al centre de la Plaça Reial hi ha una font, amb tres figures que representen tres germanes de la mitologia grecoromana, anomenada la Font de les Tres Gràcies.
D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites foren divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome. Representants de l'alegria i de la bellesa, formaven part del seguici dels déus olímpics, especialmente d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit. Segons la tradició més acceptada eren tres, anomenades Aglaia, Eufrosine i Talia. Per això la denominació estesa de Les Tres Gràcies.
LES RAMBLES: De la Plaça Reial a aquell que descobrí Amèrica
De la Plaça Reial, caminant per totes les Rambles fins arribar a aquell que descobrí Amèrica, vam poder observar diverses figures humanes.
Al final de Les Rambles vam trovar les Drassanes Reials de Barcelona.
Una drassana, és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells. Les drassanes han evolucionat al llarg del temps, des de la seva forma més básica, una petita zona d'una platja on es buiden i s'uneixen els troncs per fer petites barques, fins a les drassanes industrials modernes, on es construeixen transatlàntics i superpetroliers.
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic. Es varen començar a bastir al final del segle XIII fins al segle XIV. Actualment s'ha convertit en la seu del Museu Marítim de Barcelona.
Una mica més avall, als peus del gran monument a Colom, vam començar a reflexionar. Vam arribar a la conclusió de que l'estàtua s'ha d'entendre com una metáfora, perquè, per assenyalar correctament Amèrica, el dit hauria d'apuntar a la Rambla i això no s'entendria; per això hi ha una teoría que diu que el dit assenyala el camí cap al Nou Continent, és a dir, el final del port per arribar al seu destí per mar.
dilluns, 17 de juny del 2013
L'EIXAMPLE: Illa de la Discòrdia
Una vez nos hemos situado en la "Illa de la Discòrdia" podemos observar que en ella, se encuentras tres famosos edificios modernistas: la Casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner; la Casa Ametller, obra de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló, obra de Antoni Gaudí. El nombre del conjunto de las tres edificaciones viene dado por el hecho de que hay una gran variedad de formas, colores i baldosas en cada una de las famosas casas.
La Casa Lleó i Morera se construyó entre 1902 i 1906. Está situada en el nº35, Passeig de Gràcia.
La Casa Batlló fue construída entre el 1905 i 1907. Está situada en el nº43, Passeig de Gràcia.
La Casa Ametller se construyó entre 1898 i 1900. Está situada en enº41, Passeig de Gràcia.
A continuación, podeis ver donde se encuentran estos tres famosos edificios:
Les diferencias entre les fachadas de estas casas y las de todo Passeig de Gràcia es que las de la Casa Batlló, Casa Ametller i Casa Lleó i Morera son de estilo modernista.
En el coronamiento de la Casa Batlló se encuentra representado un animal. Para nosotros, el perfil nos recuerda al de un camaleón, caracteritzado por los cambios de color que puede llegar a tener su cuerpo.
En la fachada de la Casa Ametller se encuentra la representación de Sant Jordi. Justo al lado, se puede observar un héroe que está encañando una serpiente gigando o un dragón. Esta figura hace referencia a los héroes de la mitología griega "matadores de dragones", reflejado en la fotografia de la izquierda.
Otro ejemplo de héroe de la mitología griega que mata a una serpiente o dragón es Jason.
diumenge, 16 de juny del 2013
MONTJUÏC: Los jardines Mossèn Cinto
Situado en la montanya de Montjuïc, el jardín de Mossèn Cinto Verdaguer baja por una ligera pendiente que permite disfrutar de unas buenas vistas de Barcelona, del mar y, en días claros, hasta del Montseny. Forma parte del parque de Montjuïch, del cual es uno de los jardines temáticos más destacados, y se encuentra al lado del jardín de Joan Brossa y el vivero de los Tres Pinos.
La entrada principal, situada en la avenida de Miramar, es monumental. Recibe al visitante con un gran escudo de Barcelona hecho con plantas bulbosas, enmarcado por grandes magnolias, que en su momento de floración, a finales de primavera, dieron al conjunto una gran espectacularidad.
Desde este punto se puede contemplar la perspectiva de una gran alfombra verde que va subiendo suavemente, formada por las praderas del jardín.
Una vez estamos dentro del parque, se ve en la parte superior una serie de lagos y lagunas escalonadas que sirven de hábitat a una gran variedad de especies acuáticas. A bajo del todo, rodeando el lago, se encuentra una escultura y unos cuantos ejemplares de un fósil viviente: Ginkgo biloba. En los jardines, encontramos dos ejemplares de dicho árbol. Es considerado un fósil viviente, ya que es una especie no extinta y extremadamente parecida a otras especies identificadas solo a través de fósiles.
El Ginkgo biloba se usa en terapia farmacológica y se considera un fármaco usado contra la demencia. En las lagunas de los jardines predominan las plantas bulbosas, rizomatosas y acuáticas.
Cerca de la salida de los jardines, se encuentra una mujer sujetando lirios en la mano con un poema bajo la escultura redactado por Mossèn Jacint Verdaguer que dice:
"Bonica és la rosa
més ho és el ram
més ho és el lliri
que floreix tot l'any"
que floreix tot l'any"
dissabte, 15 de juny del 2013
Entrevista
Excuse me, have you
got a minute?
Yes.
We are students of
I.E.S La Mallola. We’re looking for someone who can answer a few questions for
our research project about Barcelona. Can you help us?
Yes.
What’s your name?
....
Where are you from?
Germany.
Why have you decided
to travel to Barcelona as a tourist destination?
For pleasure.
Is it the first time
you visit Barcelona?
Yes.
What’s your favourite
monument in Barcelona?
It’s the second day
that I’m here, so I don’t know.
Have you enjoyed
Mediterranean food yet? What’s your favourite one?
Yes. Tapas.
Do you think Barcelona is a clean city?
Yes.
And what about the
security in the city?
The first day someone
stole my friend’s wallet.
Do you think life in
Barcelona is more expensive than in your country?
No.
And last but not
least. What rating would you give to Barcelona, taking into account all these things we have mentioned?
8.
Lots of thanks. Hope
you have fun and enjoy Barcelona as we do. Bye.
Same too!
divendres, 14 de juny del 2013
dijous, 13 de juny del 2013
ANÈCDOTES: Al Barri Gòtic!
Passejant per tot el Barri Gòtic vam ensopegar amb una dona gran que volia ajudar-nos a "fer trampes", tal i com va dir ella. Ens va explicar que feia molts anys que vivia al barri i que coneixia tots els secrets que s'amagaven rere els murs del Barri Gòtic. Li vam donar les gràcies molt amablement però, les preguntes, no es podien respondre en un moment sinó que havíem de visitar els llocs que demanava l'itinerari i poc a poc, anar contestant les preguntes. Li vam preguntar on era la sinagoga que hi havia al costat del carrer dels Banys Nous i ens va donar l'adreça i tal i com havíem arribat a aquell mateix punt, vam continuar el nostre camí cap a la sinagoga.
dimecres, 12 de juny del 2013
dimarts, 11 de juny del 2013
BIBLIOGRAFIA
Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Ajuntament de Barcelona: http://www.bcn.cat/
Gran Teatre del Liceu: http://www.liceubarcelona.cat/
La Sagrada Familia: http://www.sagradafamilia.cat/
Antoni Gaudí: http://www.gaudiallgaudi.com/
Google Maps: https://maps.google.es/
You Tube: http://www.youtube.com/
Modernismo: http://www.arteespana.com/arquitecturamodernista.htm
Palau De la Música: http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana
Guia de turistes Barcelona: http://www.barcelonaturisme.com
Ajuntament de Barcelona: http://www.bcn.cat/
Gran Teatre del Liceu: http://www.liceubarcelona.cat/
La Sagrada Familia: http://www.sagradafamilia.cat/
Antoni Gaudí: http://www.gaudiallgaudi.com/
Google Maps: https://maps.google.es/
You Tube: http://www.youtube.com/
Modernismo: http://www.arteespana.com/arquitecturamodernista.htm
Palau De la Música: http://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_de_la_M%C3%BAsica_Catalana
Guia de turistes Barcelona: http://www.barcelonaturisme.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)