EL GÒTIC: Glossari

DETRITUS: Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració d'un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.

CLAUSTRE: Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l'altra, que volta un pati, un jardí, etc. i uneix diferents construccions d'un monestir, d'una catedral.

NECRÒPOLI: Cementiri, especialment d'època prehistòrica, antiga o medieval.

LLÒBREC: Fosc, tenebrós.

CRITERI: Norma per a jutjar una cosa.

INICI DEL RECORREGUT: Esplugues - Font de Canaletes

L’itinerari del Gòtic, com hem observat al preparar tota la informació detingudament a casa, es tracta d’un recorregut pel Barri Gòtic on podem observar la bellesa històrica d’un dels quatre barris que formen el districte de la Ciutat Vella de Barcelona, considerada una de les ciutats més boniques del món.

En elaborar l'itinerari, vam haver de buscar una de les alternatives que millor ens anés per arribar a la Plaça de Catalunya. El pare d’una de les noies dels quatre membres del grup treballa a TMB, l’àrea de transports metropolitans de Barcelona, per aquest motiu ens va ser fàcil trobar una manera ràpida d’arribar a la Plaça de Catalunya. Des d’Esplugues vam anar a la parada del bus, on teníem tres opcions per triar, els busos 67, 68 i 63. Vam arribar a la conclusió que el 67 seria la millor opció per no arribar tard ja que el bus 63 s’aturava a la Plaça Universitat i el bus 68 donava moltes voltes abans d’arribar al nostre destí. Tal i com havíem previst, vam arribar un quart d’hora abans i vam començar a caminar direcció a la Font de Canaletes. La font es troba tot just començar la rambla. Només vam trigar cinc minuts en arribar-hi.

PLAÇA DE CATALUNYA: Déu greco-romà

Situant-nos al bell mig de la plaça de Catalunya podem observar mirant a l’esquerra que pugen dos dels passeigs més bells de la ciutat: la Rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia.                          
La Plaça de Catalunya és el cor de Barcelona, és la més cèntrica i gran de les places de la ciutat. Constitueix el punt d’unió entre la Ciutat Vella i l'Eixample.    

                                                                     

Una vegada al centre de la plaça, ens vam fixar en tots els edificis que l’envoltaven, concretament en els bancs, tal i com demanava l’itinerari. Entre ells vam poder distingir: el BBVA, el Banco de Crédito Español, el Banco Español, Bankia i el banc Catalana Occidente.   A dalt de tot de l’edifici d’un d’ells hi havia una escultura que havíem d’identificar amb l’ajuda de les imatges que ens van facilitar al dossier . Després de diversos minuts observant els bancs i desesperant-nos ja que no trobàvem cap de les escultures que hi havia al dossier, un membre del grup va dir eufòricament que es trobava a la part més alta del banc “Bankia”. L’escultura era la de Mercuri (a la mitologia romana) o Hermes (a la mitologia grega).
En la mitologia romana, Mercuri era el missatger dels déus i el cap dels viatgers, dels pastors, dels oradors, encara que també era un déu important del comerç.                                                                 
En la mitologia grega, Hermes és el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors, dels oradors, del ingeni, del comerç, de la astúcia dels lladres i dels mentiders.

BARRI GÒTIC: Per què gòtic?

El Barri Gòtic s'anomena així perquè hi predominen les construccions i edificacions  d'estil gòtic.

L'art gòtic és l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles XIII-XV. A l'illa de França es van començar a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la Península Ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.

PLAÇA DE CATALUNYA: Escultura de Francesc Macià

A la cantonada de les Rambles que queda a la banda de mar i a la dreta, hi ha una escultura.
Aquesta està dedicada a Francesc Macià i Llussà. Va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'"Avi". Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.

A  sobre de l'escultura hi trobem una inscripció que diu el següent:

Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya.

Vilanova i la Geltrú 1959. Barcelona 1933.

Retrat del president Macià realitzat per Josep Clarà l'any 1932.

Interpretació de Josep Macià Subirachs 1980.

També podem observar que a sota de l'escultura hi ha una altra inscripció que diu:

Essent President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.

BARRI GÒTIC: Plaça Ramon Amadeu - Esglèsia de Santa Anna

La Plaça que trobem al final del carrer que hi ha al costat del Hard Rock Cafè es diu Plaça de Ramon Amadeu.

Ramon Amadeu i Grau és considerat el representant més prestigiós del pessebrisme a Catalunya. Fou un escultor català. Va néixer el 1745 i va morir el 1821.

Tot just al davant de la plaça es troba l'església de Santa Anna. És d'estil romànic-gòtic. Si entrem dins podem observar el claustre, que és un recinte amb un pati interior on hi abunda la vegetació, vorejat amb arcs de mitja volta i on hi ha ombra proporcionada per la quantitat de tarongers que es troben plantats dins del claustre.

BARRI GÒTIC: Del carrer de Santa Anna al carrer de Petritxol

Un cop situats al carrer de Santa Anna, hem de trencar a la dreta i tot seguit a l'esquerra. Aquest estret carrer que veiem és el carrer de Bertrellans.

Passejant al llarg d'aquest podem observar que hi ha un total de 7 fanals com els que podeu veure a la imatge.

Al final a la dreta trobarem la plaça de la Vila de Madrid. En aquesta plaça es troben les restes de la necròpoli romana que, com era habitual, vorejava el camí d'entrada a la ciutat.

Al travessar la plaça arribarem al Passatge Duc de la Victòria, al final del carrer trenquem a la dreta, cap al carrer Duc de la Victòria i, després, de nou a la dreta per on arribarem al carrer de Portaferrissa. La "porta ferriça" era una de les portes de la segona muralla de Barcelona construïda al segle XIII. La barra de ferro, una de les mides longitudinals utilitzades a la ciutat que es va fixar en ella, li va donar el nom del carrer que conduïa a dita porta des del centre de la ciutat antiga.

BARRI GÒTIC: De la Plaça del Pi al carrer dels Banys Nous

Tot caminant fins al final del carrer de Petritxol, hem de girar cap a la dreta i caminar tot recte fins arribar a la Plaça del Pi. Aquesta bonica plaça rep aquest nom pel enorme pi que hi ha al bell mig d'aquesta. Tot just al davant, es troba l'església de Santa Maria del Pi, d'estil gòtic, com la majoria de les que es troben al Barri Gòtic.

Al nostre dossier, on vénen escrites les preguntes que hem de respondre amb criteri i ordenadament hi ha un petit parèntesi on ens pregunta com seria la traducció correcta de "això ve a cuentu". Ja que som parlants de la llengua catalana ens va ser fàcil esbrinar-ho, la traducció correcta seria "això ve al cas".

Al costat d'aquesta plaça hi ha un petit carreró llòbrec que té sortida al carrer de l'Ave Maria. L'idioma en què està escrit el nom d'aquest carrer és llatí.                   

Per a la llengua catalana, el llatí és molt important ja que és la base de totes les llengües romàniques, entre elles, la nostra.

Al final del carrer de l'Ave Maria, a la dreta, sortim pel carrer dels Banys Nous. El nom de dit carrer ve donat pel fet de que a l'època on els musulmans estaven conquerint la Península, a aquest mateix carrer, hi havia uns banys públics on la gent acudia a rentar-se i no fa molt, aquests banys van renovar-se per uns de nous, per això rep aquest nom. Al llarg d'aquest carrer trobem una gran varietat de botigues, però els comerços que hi predominen són l'artesania i moda de Catalunya. Al nostre poble, Esplugues de Llobregat, gairebé no es troben botigues d'artesania i de moda poques. Al centre de Barcelona, sent el centre turístic més destacat, les botigues es troben consecutivament al llarg dels carrers i moltes d'elles estan destinades als turistes.

BARRI GÒTIC: Del carrer dels Banys Nous a la plaça de Sant Felip Neri

Uns metres més avall del carrer dels Banys Nous hi ha una cruïlla de quatre carrers.

A l'esquerra comença el carrer del Call. En les ciutats i viles medievals catalanes, un call era una zona habitada per jueus. En els números 5 i 7 vam trobar parts de l'antiga muralla de Barcelona, ho vam notar perquè hi sobresortïen parts de pedra descoberta.

A la següent cantonada, a mitja alçada, hi ha una petita estatueta, fa uns anys hi havia un Sant però ens vam informar i el sant el van robar. Una mica més avall es troba el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, tot just al davant hi ha la sinagoga més important que va haver-hi a aquell barri, va ser la més gran. Caminant al llarg de tot aquest carrer, vam arribar al carrer de Sant Domènec del Call, al final d'aquest vam girar a la dreta i, immediatament a l'esquerra, fins al carrer de Sant Felip Neri, que porta a la plaça de Sant Felip Neri. És una plaça amb dos carrers d'entrada i sortida, al bell mig d'aquesta trobem una petita font, hi ha el museu del calçat a la vora d'una de les cantonades. Al voltant de tota la plaça veiem tres arbres "palo rosa". Els costats d'aquesta estan en forma pentagonal (cinc costats).

Vam estar asseguts durant una bona estona a la font que hi ha a la plaça i ens vam fixar en les marques dels impactes de bala que hi havia en la façana; són testimonis muts de la guerra civil espanyola. A continuació podeu observar la façana a la fotografia.

A les façanes de tota la plaça hi ha els mateixos fanals que vam trobar al carrer de Bertrellans amb una petita diferència, els costats laterals dels fanals del carrer de Bertrellans estàven coberts per vidres, en canvi, els de la plaça no tenen res que tapi els laterals.

BARRI GÒTIC: Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume I

Al arribar a a la plaça Garriga i Bachs trobem el monument de J. Llimona, on hi ha una placa amb una inscripció que diu:

< El P. Joan Garrifa, El Dr. Joaquim Pou, D.Joan Massana, D. Salvador Aulet, D.JoseNavarro, D.Pedro Lastortas, D.Julià Portet i D. Ramon Mas.

Van sacrificar la seva vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La cuitat agraïda. Enalteix aquí perpètuament la seva memòria (1929)>

Seguim caminant arribant al Carrer del Bisbe, on hi ha un pont gòtic que connecta el Palau de la Generalitat amb el departament de la presidència, continuem amb el recorregut i ens fiquem al Carrer de la Pietat on hi ha una placa en homenatge a Apelles Mestre.

Apelles Mestre. Nascut al cor de Barcelona, ha rebut homenatge de la ciutat i de tota Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho(1935).

Trobem el portal de la Pietat de la Catedral, que representa la mort de Jesucrist en les mans de la seva mare. Si mirem cap a munt, podem veure unes gàrgoles molt curioses que sobresurten de la Catedral de Barcelona que va ser construïda durant els segles XIII i XV amb un estil arquitectònic gòtic.

Més enllà topem amb la Casa dels Canonges, que té aquest nom degut a que aquí hi vivien els Canonges, els constructors de la Catedral de Barcelona. Els Canonges eres dins l'església catòlica, d'una catedral o d'una col·legiata.

La funció dels canonges d'un capítol està regulada pels cànons 503 a 510 del còdex del dret canònic, les antigues dignitats que corresponien als Canonges catalans ja al segle X eren l'ardiaca, l'arxipest, el sagristà i el cabiscol.

En arribar a les restes de l'antic Temple romà ens fixem en la data que tenen les columnes que hi ha,  són del 1943. Actualment aquest edifici fa la funció de Centre Excursionista de Catalunya i de Club Alpí Català.

La placa que hi ha amb una inscripció al mur indica el centenari del naixement del destacat folklorista Joan Amades i Gelats.

BARRI GÒTIC: Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume II

Seguim caminant i veiem un casal gran, el Palau del Lloctinent, un Lloctinent era una persona que és segon prop d'un cap, d'un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d'absència d'aquest. El famós palau antigament era la residència del lloctinent de Catalunya. 

Fins el 1994 va ser la seu de l'arxiu de la Corona d'Aragó perquè a partir d'aquest any es van traslladar els documents de l'arxiu de la Corona d'Aragó perquè van restaurar el Palau. 

Arribem a la plaça del Rei, que està delimitada pel Palau Reial Major (museu històric de Barcelona), l'esglèsia-capella de Santa Agatha i vivendes. En aquesta mateixa plaça van rebre a Colom després de que descobrís Amèrica. 

El Saló del Tinell va ser utilitzat a l'Edat Mitjana pels reis Catòlics com a residència. 

BARRI GÒTIC: Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume III

La metàfora "cor polític" es refereix a el Centre Polític de la ciutat; la Plaça Sant Jaume,on vam localitzar les façanes medievals dels carrers laterals.

Antigament on actualment se situa l'edifici de la Generalitat hi havia la universitat del principat de Catalunya, que tenia la missió de prendre determinades decisions.

D'altre banda, l'ajuntament era el Consell de Cent que tenia una funció de caràcter polític i judicial.

A la façana moderna de la Generalitat podem observar que hi ha una escultura de Sant Jordi, perquè és un símbol català i representatiu.

Al balcó de la Generalitat s'han donat a terme esdeveniments històrics de tot tipus, des de títols esportius fins a la elecció d'un nou president.

BARRI GÒTIC: Carrer del Veguer- Què era un veguer? I una vegueria?

Un veguer era un oficial reial d'elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d'informar-se del govern dels batlles i de l'administració de la justícia.
Una vegueria és el territori sobre el qual el veguer tenia potestat, posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

BARRI GÒTIC: Via Laietana - Palau Dalmases

Passant per Via Laietana ens preguntem: Qui eren els laietans? 

Els laietans eren un poble iber que habitava a la costa de la província de Barcelona, entre els rius Llobregat i Tordera.

Seguim pel carrer de l'Argenteria, quan veiem una placa a la façana del carrer dedicada a Joan Salvat-Papasseit. En aquesta posa:

Estant-se aquí ja escurant els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). De mare gitana, obrera estirp i de lleialt nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic, ben noble en el centenari de la seva arribada al moll de Barcelona 1994.

Al mateix carrer trobem l'església de Santa Maria del Mar, construïda durant el segle XIV.

Anem al Fossar de les Moreres, la plaça construïda sobre l'antiga fossa comú pertanyent a la basílica de Santa Maria del Mar, on veiem una inscripció que diu:

Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714). Els màrtirs de 1714 van ser els qui van morir defensant la ciutat. En homenatge es va construir un peveter fa 10 anys. Hem preguntat als veïns del barri sobre el peveter i tots han coincidit en què els agrada pel que representa.

Després vam anar al Palau Dalmases, tot i que actualment no acull cap entitat, fins fa 10 anys havia estat seu de l'Omnium cultural.

BARRI GÒTIC: Del Palau de Berenguer al carrer de Giralt

A la seu del Museu  Picasso anem a la planta baixa i mirem la tina, busquem que és o per què s’utilitza: És recipient gran i obert per dalt. Una tina de vi o dipòsit on es prepara el bany per a tenyir, especialment el blau d’indi. Blau de tina. Al sortir al Núm. 12 trobem la col·lecció  Rocamora del Museu tèxtil  i d’Indumentària, antigament Palau del Marqués de Llió. En aquest carrer el que hem observat és que tot està dedicat l'art, prova d'això són els edificis que hi trobem: 

Museu Picasso, Museu Barbier - Mueller d'art precolombí de Barcelona, Disseny HUB Barcelona i el Museu Mamut.  Després anem al carrer dels assaonadors, es diu així perquè era el seu ofici, que és efectuar les operacions d’adob i d’acabament (de la pell o del cuir). 

 A continuació anem al carrer de carder i de nou busquem perquè és diu així, es diu per l'ofici, i aquest tracta de reparar o fer cardes. Seguim les instruccions i trenquem a mà esquerra, cap el carrer de Giralt el Pellisser, de nou busquem l'ofici. Un pellisser era aquell que manufacturava i venia pells de luxe.

     Carrer de Montcada

BARRI GÒTIC: Sant Pere més baix - Palau de la Música Catalana

Seguint l'itinerari arribem a l'impressionant Palau de la Música catalana, aquest va se dissenyat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner un dels arquitectes més valorats del modernisme català junt a Antoni Gaudí. Aquest projecte va ser construït i dissenyat entre el 1905 i 1908, el Palau te una estructura metàl·lica i amb contraforts d'estil gòtic. Aquest edifici va ser encarregat per l'orfeó català fundat per Lluís Millet i Amadeu. Al 1997 la UNESCO va nombrar el palau patrimoni de la humanitat

El nou edifici construït l'any 2008  rep el nom de el palau de la música, una característica totalment metàl·lica i amb una representació d'una palmera, aquest va ser ampliat per el seu centenari.