LES RAMBLES-FAÇANA MARÍTIMA: Introducció

Les Rambles és el nom d'un emblemàtic passeig de Barcelona que segueix de Plaça Catalunya fins a la façana marítima.
Aquest passeig tan particular està ple de quioscs  de premsa, de flors i aus, estàtues humanes, cafereríes, restaurants i comerços, també es poden trobar pintors i dibuixants que ofereixen el seu ofici al passeig. Baixant la Rambla podem veure alguns edificis d'importància com pot ser la Boquería, el Palau de la Virreina o el famós teatre de El Liceu.
A causa de que la Rambla té diferents trams amb diferents noms, podem anomenarla així o Les Rambles.
El passeig de La Rambla acaba al port antic on trobem la cèlebre estàtua de Cristòfor Colom, i seguida del passeig marítim on també trobem el centre comercial Maremagnum. 

 

LES RAMBLES: Inici del recorregut

       Arribem en bus a  plaça Catalunya, i caminem fins a les Rambles, on comencem a fer   l'itinerari.

Sabem que la paraula rambla pot tenir el significat de: 

llit de riu, de torrent cobert de sorra o de pedres procedents de les avingudes, també camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent podríem relacionar aquestes dues definicions amb les Rambles de Barcelona ja que per aquestes hi passeja molta gent i perquè antigament les Rambles eren un torrent que baixava cap al mar.

Les Rambles es divideixen en 6 trams: el primer d'ells s'anomena Rambla Canaletes, el segon Rambla Estudis, el tercer Rambla St. Josep, el quart Rambla Caputxins, el cinquè Rambla Sta. Mònica i l'últim, Rambla de Mar.

El primer tram, Rambla Canaletes s'anomena així perquè a aquesta part s'hi situa la font de Canaletes, el segon tram, Rambla Estudis anomenada així perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universitat, però va perdre utilitat quan va ser suprimida per Felip V.           

El tercer tram, Rambla de les Flors o Rambla de Sant Josep, anomenada així a causa  de l'antic convent de Sant Josep era l'únic lloc de la cuitat en què al segle XIX s'hi venien flors, avui dia conserva encara aquesta activitat, juntament amb les parades d'ocells.

LES RAMBLES: Museus CCCB i MACBA

Baixant una mica la Rambla, trobem un carrer a la dreta amb el nom del famós pintor català, el senyor Fortuny. El carrer ens porta als museus MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona) i CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona) on es solen exposar obres realitzades durant la segona meitat del segle XX.

Les exposicions que es duen a terme als museus són:

Pasolini Roma, Arxiu Bolaño, Dia i Nit de Museus, Macba és viu, Macba en familia, música i arts en viu, col·lecció Macba, twin, escrit en el vent, mai no he pintat àngels daurats, cal fugir del contingut com d'una plaga i l'art de la primera globalització. 

El museu MACBA va obrir les seves portes el 28 de novembre de 1995, i el seu arquitecte va ser Richard Meyer. D'altra banda, va ser aprovada la creació del museu CCCB el 1989, i els seus arquitectes van ser Helio Piñón i Albert Viaplana, es va inaugurar el 25 de febrer del 1994.

Al arribar al museu ens va cridar l'atenció la forma de la part frontal que és irregular, també la uniformitat del color de la façana blanca, l'estructura que està fora i el disseny de l'edifici.

Al carrer dels Àngels, a mà dreta trobem la facultat universitària de filosofia i de la geología i història, la UB(Universitat de Barcelona).La UB és una de les moltes universitats que podem trobar a Barcelona, en són exemples la UAB, la UPC, la Pompeu Fabra, la UPF , la Ramon Llull,  la UIC..L’edifici que hi ha davant de la UB és el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), que antigament, al segle XVIII va ser una casa de caritat.

LES RAMBLES: Carrer del Carme-Portaferrisa

Tornant pel carrer del Carme cap a la Rambla, entrem al número 47 d'aquest carrer. Allà trobem:

• La Real Acadèmia de Medicina de Catalunya: creada el 1770 com a Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona i canviada de nom dues vegades fins a l'actual. Les principals funcions de l'Acadèmia són:
  • Fer d'òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia
  • Impulsar els estudis sobre Història de la Medicina Catalana i organitzadora del Congressos història de la Medicina Catalana.
  • Impulsar els debats sobre qüestions sanitàries d'actualitat.
• L'Institut d'Estudis Catalans (l'IEC): corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. L'institut s'organitza actualment en cinc seccions:
  • Secció Filològica
  • Secció de Ciències Biològiques
  • Secció de Ciències i Tecnologia
  • Secció Històrica-arqueològica
  • Secció de Filosofia i Ciències Socials
• l'Escola Massana: centre municipal d'arts visuals, arts aplicades i disseny de la ciutat de Barcelona. Va ser fundada el 1929 com a institució cultural que té com a objectiu l'ensenyament de l'art i del disseny.
• La Biblioteca de Catalunya: és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Al capdamunt del carrer del Carme, trobem una església d'estil barroc coneguda com l'església de Betlem. Va ser construïda per l'ordre religiós: "clero secular", i va ser destruïda l'any 1936 per la Guerra Civil Espanyola.

Després anem cap a Portaferrisa, on veiem un mosaic que ens crida la atenció. 

LES RAMBLES: Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu

Passejant per totes Les Rambles, uns metres reculat a l'alineació actual de la Rambla del cantó del Rabal, es troba el Palau de la Virreina. Va ser edificat entre els anys 1772 i 1778.

A finals del segle XVIII, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que havia estat virrei del Perú, va tornar a Barcelona amb una gran fortuna. Per mostrar la seva riquesa es va fer construir aquest sumptuós palau, barreja de decoració barroca i rococó. Després de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesa de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina.

Una vegada vam fer la foto del Palau (la podeu veure a la dreta) vam entrar i uns curiosos personatges gegants ens van donar la benvinguda, un exemple d'aquests personatges és el gegant que podeu veure a la fotografía de l'esquerra.

Una mica més avall, acabat  el senyoriu, ens endinsem a la zona comercial més popular de Barcelona, el Mercat de Sant Josep (la Boqueria). La superfície assoleix un total de 2.583 m²  amb més de 300 parades oferint el millor menjar i de la millor qualitat del que podríem gaudir en qualsevol altre mercat. Les parades inclouen des de fruteries fins a parades on venen bitxos.

Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant les portes de l'antiga ciutat, a l'esplanada del Pla de la Boqueria, on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes, abans que la ciutat se sortís de les seves primeres muralles. Es feien fora de les muralles de la ciutat per estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.

En un dels bars que conformen la Boqueria, hi trobareu el bar Pinotxo, on si ho demaneu, us podrán servir un deliciós biberó, café amb llet condensada. A la fotografía podem observar al David, un dels companys del grup, disfrutant tranquil·lament d'un biberó.

Un cop sortim de la Boqueria, al bell mig d'aquest tram de la Rambla, es troba una obra de Joan Miró anomenada Pla de l'Os.  Tot just al davant de l'obra ceràmica de Miró, es troba el Liceu. És un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona encara que també es representen obres de teatre, dansa, concerts...Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys. Es caracteritza per un passat accidentat, del qual ha ressorgit en repetides ocasions. Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser, a més de la primera sala d'òpera de Catalunya i d'Espanya, el punt d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona.

Molt a prop del Liceu, hi trobareu un carrer que porta a la Plaça Reial. Al voltat de tota la plaça, hi ha uns fanals en forma al·legòrica d'arbre. Van ser dissenyats per Antoni Gaudí. Al centre de la Plaça Reial hi ha una font, amb tres figures que representen tres germanes de la mitologia grecoromana, anomenada la Font de les Tres Gràcies.

D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites foren divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome. Representants de l'alegria i de la bellesa, formaven part del seguici dels déus olímpics, especialmente d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit. Segons la tradició més acceptada eren tres, anomenades Aglaia, Eufrosine i Talia. Per això la denominació estesa de Les Tres Gràcies.

LES RAMBLES: De la Plaça Reial a aquell que descobrí Amèrica

De la Plaça Reial, caminant per totes les Rambles fins arribar a aquell que descobrí Amèrica, vam poder observar diverses figures humanes.

Al final de Les Rambles vam trovar les Drassanes Reials de Barcelona.

Una drassana, és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells. Les drassanes han evolucionat al llarg del temps, des de la seva forma més básica, una petita zona d'una platja on es buiden i s'uneixen els troncs per fer petites barques, fins a les drassanes industrials modernes, on es construeixen transatlàntics i superpetroliers.

Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic. Es varen començar a bastir al final del segle XIII fins al segle XIV. Actualment s'ha convertit en la seu del Museu Marítim de Barcelona.

Una mica més avall, als peus del gran monument a Colom, vam començar a reflexionar. Vam arribar a la conclusió de que l'estàtua s'ha d'entendre com una metáfora, perquè, per assenyalar correctament Amèrica, el dit hauria d'apuntar a la Rambla i això no s'entendria; per això hi ha una teoría que diu que el dit assenyala el camí cap al Nou Continent, és a dir, el final del port per arribar al seu destí per mar.

LES RAMBLES: Del govern militar al Palau de Mar

Barcelona és sens dubte des de temps immemorials una ciutat oberta al mar. Al passeig més antic de la Rambla se li ha afegit des de fa uns anys, un nou tram que ens endinsa mar enllà. Ho podem fer gràcies a les anomenades “Golondrinas”. Les "Golondrinas" són unes embarcacions que van començar els seus serveis a l’any 1888 amb motiu de la exposició internacional, coincidint amb la construcció del monument a Colom.

Aquestes embarcacions s’han anat  renovat al llarg del temps i curiosament, tenen el mateix nom que els visitants que passegen pel port.

En aquesta zona on està actualment el Maremagnum fa uns anys només era aigua.

Caminant per aquest passeig arribem al Palau de Mar. Aquest edifici  acull actualment: el Museu d'Història de Catalunya, del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i un seguit de negocis de restauració gastronòmica.

LES RAMBLES: Localitzar formes en un mapa

Al nostre itinerari ens van demanar que localitzéssim un triangle, un trapezi, un rectangle, un quadrilàter i un pentàgon format amb trossos de carrer. A continuació podeu observar el nostre treball.