Benvolguts/des al blog "Viatge al cor de Barcelona". Hem estat quatre dies passejant pels quatre barris més populars de la ciutat: el Barri Gòtic, les Rambles, l'Eixample i Montjuïc, on hem descobert llegendes, històries i opinions sobre la ciutat comtal. Esperem que el nostre blog us sigui útil.
dimecres, 19 de juny del 2013
VIATGE AL COR DE BARCELONA: Introducció
Sóc una ciutat com moltes d'altres, però també un xic diferent; tinc les meves peculiaritats, petites meravelles i misèries.
Barcelona és una metròpoli situada a la Península Ibèrica, arran de la costa Mediterrània. És la capital de la comunitat autònoma de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès. El municipi està limitat pel mar Mediterrani, les serralades prelitorals, els rius Llobregat i Besòs i la muntanya de Montjuïc.
A l'època romana, finals del segle I a. C., el nom de Barcelona no existia, els pobladors de les terres que en formaven part l'anomenaven "Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino".
La Via Augusta és un vestigi d'aquesta època. Estava situada als afores de la muralla de Barcelona i comunicava Roma amb el sud d'Hispània.
Al llarg dels segles, la ciutat ha estat dominada per diverses tribus, dinasties o ètnies. Entre els segles V-VIII va ser dominada pels visigots, durant el segle VIII pels musulmans i als segles IX-X els carolingis. Va ser en aquesta època quan es va convertir en comtat, per aquest motiu rep el nom de ciutat comtal.
Barcelona es va convertir en un port destacat de la Corona d'Aragó durant els segles XIII-XIV.
EL GÒTIC: Glossari
DETRITUS: Producte resultant de l'esmicolament, la desintegració d'un cos sòlid, com ara una roca compacta o restes animals o vegetals.
CLAUSTRE: Passatge cobert, d'una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l'altra, que volta un pati, un jardí, etc. i uneix diferents construccions d'un monestir, d'una catedral.
NECRÒPOLI: Cementiri, especialment d'època prehistòrica, antiga o medieval.
LLÒBREC: Fosc, tenebrós.
CRITERI: Norma per a jutjar una cosa.
INICI DEL RECORREGUT: Esplugues - Font de Canaletes
L’itinerari del Gòtic, com hem observat al preparar
tota la informació detingudament a casa, es tracta d’un recorregut pel Barri
Gòtic on podem observar la bellesa històrica d’un dels quatre barris que formen
el districte de la Ciutat Vella de Barcelona, considerada una de les ciutats
més boniques del món.
PLAÇA DE CATALUNYA: Déu greco-romà
Situant-nos al bell mig de la plaça de
Catalunya podem observar mirant a l’esquerra que pugen dos dels passeigs més
bells de la ciutat: la Rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia.
La Plaça de Catalunya és el cor de Barcelona, és la més cèntrica i gran de les places de la ciutat. Constitueix el punt d’unió entre la Ciutat Vella i l'Eixample.
La Plaça de Catalunya és el cor de Barcelona, és la més cèntrica i gran de les places de la ciutat. Constitueix el punt d’unió entre la Ciutat Vella i l'Eixample.
Una
vegada al centre de la plaça, ens vam fixar en tots els edificis que
l’envoltaven, concretament en els bancs, tal i com demanava l’itinerari. Entre
ells vam poder distingir: el BBVA, el Banco de Crédito Español, el Banco
Español, Bankia i el banc Catalana Occidente.
A dalt de tot de l’edifici d’un d’ells hi havia una escultura que havíem
d’identificar amb l’ajuda de les imatges que ens van facilitar al dossier .
Després de diversos minuts observant els bancs i desesperant-nos ja que no
trobàvem cap de les escultures que hi havia al dossier, un membre del grup va
dir eufòricament que es trobava a la part més alta del banc “Bankia”. L’escultura
era la de Mercuri (a la mitologia romana) o Hermes (a la mitologia grega).En la mitologia romana, Mercuri era el missatger dels déus i el cap dels viatgers, dels pastors, dels oradors, encara que també era un déu important del comerç.
En la mitologia grega, Hermes és el déu olímpic missatger, de les fronteres i els viatgers que les creuen, dels pastors, dels oradors, del ingeni, del comerç, de la astúcia dels lladres i dels mentiders.
BARRI GÒTIC: Per què gòtic?
El Barri Gòtic s'anomena així perquè hi predominen les construccions i edificacions d'estil gòtic.
L'art gòtic és l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles XIII-XV. A l'illa de França es van començar a construir les primeres catedrals gòtiques i, al segle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi, Anglaterra, els regnes de la Península Ibèrica i de manera més autòctona als territoris que actualment conformen Itàlia.
PLAÇA DE CATALUNYA: Escultura de Francesc Macià
A la cantonada de les Rambles que queda a la banda de mar i a la dreta, hi ha una escultura.
Aquesta està dedicada a Francesc Macià i Llussà. Va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'"Avi". Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
A sobre de l'escultura hi trobem una inscripció que diu el següent:
Francesc Macià i Llussà, president de la Generalitat de Catalunya.
Vilanova i la Geltrú 1959. Barcelona 1933.
Retrat del president Macià realitzat per Josep Clarà l'any 1932.
Interpretació de Josep Macià Subirachs 1980.
També podem observar que a sota de l'escultura hi ha una altra inscripció que diu:
Essent President de la Generalitat de Catalunya, el molt honorable Sr. Jordi Pujol i Soley fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991.
BARRI GÒTIC: Plaça Ramon Amadeu - Esglèsia de Santa Anna
La Plaça que trobem al final del carrer que hi ha al costat del Hard Rock Cafè es diu Plaça de Ramon Amadeu.
Ramon Amadeu i Grau és considerat el representant més prestigiós del pessebrisme a Catalunya. Fou un escultor català. Va néixer el 1745 i va morir el 1821.
Tot just al davant de la plaça es troba l'església de Santa Anna. És d'estil romànic-gòtic. Si entrem dins podem observar el claustre, que és un recinte amb un pati interior on hi abunda la vegetació, vorejat amb arcs de mitja volta i on hi ha ombra proporcionada per la quantitat de tarongers que es troben plantats dins del claustre.
BARRI GÒTIC: Del carrer de Santa Anna al carrer de Petritxol
Un cop situats al carrer de Santa Anna, hem de trencar a la dreta i tot seguit a l'esquerra. Aquest estret carrer que veiem és el carrer de Bertrellans.
Passejant al llarg d'aquest podem observar que hi ha un total de 7 fanals com els que podeu veure a la imatge.
Al final a la dreta trobarem la plaça de la Vila de Madrid. En aquesta plaça es troben les restes de la necròpoli romana que, com era habitual, vorejava el camí d'entrada a la ciutat.
Al travessar la plaça arribarem al Passatge Duc de la Victòria, al final del carrer trenquem a la dreta, cap al carrer Duc de la Victòria i, després, de nou a la dreta per on arribarem al carrer de Portaferrissa. La "porta ferriça" era una de les portes de la segona muralla de Barcelona construïda al segle XIII. La barra de ferro, una de les mides longitudinals utilitzades a la ciutat que es va fixar en ella, li va donar el nom del carrer que conduïa a dita porta des del centre de la ciutat antiga.
BARRI GÒTIC: De la Plaça del Pi al carrer dels Banys Nous
Tot caminant fins al final del carrer de Petritxol, hem de girar cap a la dreta i caminar tot recte fins arribar a la Plaça del Pi. Aquesta bonica plaça rep aquest nom pel enorme pi que hi ha al bell mig d'aquesta. Tot just al davant, es troba l'església de Santa Maria del Pi, d'estil gòtic, com la majoria de les que es troben al Barri Gòtic.
Al nostre dossier, on vénen escrites les preguntes que hem de respondre amb criteri i ordenadament hi ha un petit parèntesi on ens pregunta com seria la traducció correcta de "això ve a cuentu". Ja que som parlants de la llengua catalana ens va ser fàcil esbrinar-ho, la traducció correcta seria "això ve al cas".
Al costat d'aquesta plaça hi ha un petit carreró llòbrec que té sortida al carrer de l'Ave Maria. L'idioma en què està escrit el nom d'aquest carrer és llatí.
Per a la llengua catalana, el llatí és molt important ja que és la base de totes les llengües romàniques, entre elles, la nostra.
Al final del carrer de l'Ave Maria, a la dreta, sortim pel carrer dels Banys Nous. El nom de dit carrer ve donat pel fet de que a l'època on els musulmans estaven conquerint la Península, a aquest mateix carrer, hi havia uns banys públics on la gent acudia a rentar-se i no fa molt, aquests banys van renovar-se per uns de nous, per això rep aquest nom. Al llarg d'aquest carrer trobem una gran varietat de botigues, però els comerços que hi predominen són l'artesania i moda de Catalunya. Al nostre poble, Esplugues de Llobregat, gairebé no es troben botigues d'artesania i de moda poques. Al centre de Barcelona, sent el centre turístic més destacat, les botigues es troben consecutivament al llarg dels carrers i moltes d'elles estan destinades als turistes.
BARRI GÒTIC: Del carrer dels Banys Nous a la plaça de Sant Felip Neri
Uns metres més avall del carrer dels Banys Nous hi ha una cruïlla de quatre carrers.
A l'esquerra comença el carrer del Call. En les ciutats i viles medievals catalanes, un call era una zona habitada per jueus. En els números 5 i 7 vam trobar parts de l'antiga muralla de Barcelona, ho vam notar perquè hi sobresortïen parts de pedra descoberta.
A la següent cantonada, a mitja alçada, hi ha una petita estatueta, fa uns anys hi havia un Sant però ens vam informar i el sant el van robar. Una mica més avall es troba el carrer Marlet i el carrer de l'arc de Sant Ramon del Call, tot just al davant hi ha la sinagoga més important que va haver-hi a aquell barri, va ser la més gran. Caminant al llarg de tot aquest carrer, vam arribar al carrer de Sant Domènec del Call, al final d'aquest vam girar a la dreta i, immediatament a l'esquerra, fins al carrer de Sant Felip Neri, que porta a la plaça de Sant Felip Neri. És una plaça amb dos carrers d'entrada i sortida, al bell mig d'aquesta trobem una petita font, hi ha el museu del calçat a la vora d'una de les cantonades. Al voltant de tota la plaça veiem tres arbres "palo rosa". Els costats d'aquesta estan en forma pentagonal (cinc costats).
Vam estar asseguts durant una bona estona a la font que hi ha a la plaça i ens vam fixar en les marques dels impactes de bala que hi havia en la façana; són testimonis muts de la guerra civil espanyola. A continuació podeu observar la façana a la fotografia.
A les façanes de tota la plaça hi ha els mateixos fanals que vam trobar al carrer de Bertrellans amb una petita diferència, els costats laterals dels fanals del carrer de Bertrellans estàven coberts per vidres, en canvi, els de la plaça no tenen res que tapi els laterals.
BARRI GÒTIC: Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume I
Al arribar a a la plaça Garriga i Bachs trobem el monument de J. Llimona, on hi ha una placa amb una inscripció que diu:
< El P. Joan Garrifa, El Dr. Joaquim Pou, D.Joan Massana, D. Salvador Aulet, D.JoseNavarro, D.Pedro Lastortas, D.Julià Portet i D. Ramon Mas.
Van sacrificar la seva vida per Déu, per la pàtria i pel rei. La cuitat agraïda. Enalteix aquí perpètuament la seva memòria (1929)>
Seguim caminant arribant al Carrer del Bisbe, on hi ha un pont gòtic que connecta el Palau de la Generalitat amb el departament de la presidència, continuem amb el recorregut i ens fiquem al Carrer de la Pietat on hi ha una placa en homenatge a Apelles Mestre.
Apelles Mestre. Nascut al cor de Barcelona, ha rebut homenatge de la ciutat i de tota Catalunya. Les corporacions artístiques es complauen a recordar-ho(1935).
Trobem el portal de la Pietat de la Catedral, que representa la mort de Jesucrist en les mans de la seva mare. Si mirem cap a munt, podem veure unes gàrgoles molt curioses que sobresurten de la Catedral de Barcelona que va ser construïda durant els segles XIII i XV amb un estil arquitectònic gòtic.
Més enllà topem amb la Casa dels Canonges, que té aquest nom degut a que aquí hi vivien els Canonges, els constructors de la Catedral de Barcelona. Els Canonges eres dins l'església catòlica, d'una catedral o d'una col·legiata.
La funció dels canonges d'un capítol està regulada pels cànons 503 a 510 del còdex del dret canònic, les antigues dignitats que corresponien als Canonges catalans ja al segle X eren l'ardiaca, l'arxipest, el sagristà i el cabiscol.
En arribar a les restes de l'antic Temple romà ens fixem en la data que tenen les columnes que hi ha, són del 1943. Actualment aquest edifici fa la funció de Centre Excursionista de Catalunya i de Club Alpí Català.
La placa que hi ha amb una inscripció al mur indica el centenari del naixement del destacat folklorista Joan Amades i Gelats.
BARRI GÒTIC: Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume II
Seguim caminant i veiem un casal gran, el Palau del Lloctinent, un Lloctinent era una persona que és segon prop d'un cap, d'un superior, i que pot ocupar el seu lloc, exercir la seva autoritat, en cas d'absència d'aquest. El famós palau antigament era la residència del lloctinent de Catalunya.
Fins el 1994 va ser la seu de l'arxiu de la Corona d'Aragó perquè a partir d'aquest any es van traslladar els documents de l'arxiu de la Corona d'Aragó perquè van restaurar el Palau.
Arribem a la plaça del Rei, que està delimitada pel Palau Reial Major (museu històric de Barcelona), l'esglèsia-capella de Santa Agatha i vivendes. En aquesta mateixa plaça van rebre a Colom després de que descobrís Amèrica.
El Saló del Tinell va ser utilitzat a l'Edat Mitjana pels reis Catòlics com a residència.
BARRI GÒTIC: Plaça Garriga i Bachs - Plaça de Sant Jaume III
La metàfora "cor polític" es refereix a el Centre Polític de la ciutat; la Plaça Sant Jaume,on vam localitzar les façanes medievals dels carrers laterals.
Antigament on actualment se situa l'edifici de la Generalitat hi havia la universitat del principat de Catalunya, que tenia la missió de prendre determinades decisions.
D'altre banda, l'ajuntament era el Consell de Cent que tenia una funció de caràcter polític i judicial.
A la façana moderna de la Generalitat podem observar que hi ha una escultura de Sant Jordi, perquè és un símbol català i representatiu.
Al balcó de la Generalitat s'han donat a terme esdeveniments històrics de tot tipus, des de títols esportius fins a la elecció d'un nou president.
BARRI GÒTIC: Carrer del Veguer- Què era un veguer? I una vegueria?
Un veguer era un oficial reial d'elecció anual que havia de recórrer els pobles de la part forana de Mallorca per tal d'informar-se del govern dels batlles i de l'administració de la justícia.
Una vegueria és el territori sobre el qual el veguer tenia potestat, posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.
Una vegueria és el territori sobre el qual el veguer tenia potestat, posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.
BARRI GÒTIC: Via Laietana - Palau Dalmases
.jpg)
Passant per Via Laietana ens preguntem: Qui eren els laietans?
Els laietans eren un poble iber que habitava a la costa de la província de Barcelona, entre els rius Llobregat i Tordera.
Seguim pel carrer de l'Argenteria, quan veiem una placa a la façana del carrer dedicada a Joan Salvat-Papasseit. En aquesta posa:
Estant-se aquí ja escurant els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924). De mare gitana, obrera estirp i de lleialt nació: de dignitat poeta. El poble a un enemic, ben noble en el centenari de la seva arribada al moll de Barcelona 1994.
Al mateix carrer trobem l'església de Santa Maria del Mar, construïda durant el segle XIV.
Anem al Fossar de les Moreres, la plaça construïda sobre l'antiga fossa comú pertanyent a la basílica de Santa Maria del Mar, on veiem una inscripció que diu:
Als morts en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya en el setge de Barcelona (1713-1714). Els màrtirs de 1714 van ser els qui van morir defensant la ciutat. En homenatge es va construir un peveter fa 10 anys. Hem preguntat als veïns del barri sobre el peveter i tots han coincidit en què els agrada pel que representa.
Després vam anar al Palau Dalmases, tot i que actualment no acull cap entitat, fins fa 10 anys havia estat seu de l'Omnium cultural.
BARRI GÒTIC: Del Palau de Berenguer al carrer de Giralt
A la seu del Museu Picasso anem a la planta baixa i mirem la tina, busquem que és o per què s’utilitza: És recipient gran i obert per dalt. Una tina de vi o dipòsit on es prepara el bany per a tenyir,
especialment el blau d’indi. Blau de tina. Al sortir al Núm. 12 trobem la
col·lecció Rocamora del Museu
tèxtil i d’Indumentària, antigament
Palau del Marqués de Llió. En aquest carrer el que hem observat és que tot està dedicat l'art, prova d'això són els edificis que hi trobem:
Museu Picasso, Museu Barbier - Mueller d'art precolombí de Barcelona, Disseny HUB Barcelona i el Museu Mamut. Després anem al carrer dels assaonadors, es diu així perquè era el seu ofici, que és efectuar les operacions d’adob i d’acabament (de la pell o del cuir).
A continuació anem al carrer de carder i de nou busquem perquè és diu així, es diu per l'ofici, i aquest tracta de reparar o fer cardes. Seguim les instruccions i trenquem a mà esquerra, cap el carrer de Giralt el Pellisser, de nou busquem l'ofici. Un pellisser era aquell que manufacturava i venia pells de luxe.
Carrer de Montcada
BARRI GÒTIC: Sant Pere més baix - Palau de la Música Catalana
Seguint l'itinerari arribem a l'impressionant Palau de la Música catalana, aquest va se dissenyat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner un dels arquitectes més valorats del modernisme català junt a Antoni Gaudí. Aquest projecte va ser construït i dissenyat entre el 1905 i 1908, el Palau te una estructura metàl·lica i amb contraforts d'estil gòtic. Aquest edifici va ser encarregat per l'orfeó català fundat per Lluís Millet i Amadeu. Al 1997 la UNESCO va nombrar el palau patrimoni de la humanitat
El nou edifici construït l'any 2008 rep el nom de el palau de la música, una característica totalment metàl·lica i amb una representació d'una palmera, aquest va ser ampliat per el seu centenari.
dimarts, 18 de juny del 2013
LES RAMBLES-FAÇANA MARÍTIMA: Introducció
Les Rambles és el nom d'un emblemàtic passeig de Barcelona que segueix de
Plaça Catalunya fins a la façana marítima.
Aquest passeig tan particular està ple de quioscs de premsa, de flors i
aus, estàtues humanes, cafereríes, restaurants i comerços, també es poden
trobar pintors i dibuixants que ofereixen el seu ofici al passeig. Baixant la
Rambla podem veure alguns edificis d'importància com pot ser la Boquería, el
Palau de la Virreina o el famós teatre de El Liceu.
A causa de que la Rambla té diferents trams amb diferents noms, podem
anomenarla així o Les Rambles.
El passeig de La Rambla acaba al port antic on trobem la cèlebre estàtua de
Cristòfor Colom, i seguida del passeig marítim on també trobem el centre
comercial Maremagnum.
LES RAMBLES: Inici del recorregut
Arribem en bus a plaça Catalunya, i caminem fins a les Rambles, on comencem a fer l'itinerari.
Sabem que la paraula rambla pot tenir el significat
de:
llit de riu, de torrent cobert
de sorra o de pedres procedents de les avingudes, també camí o carrer destinat
a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent podríem
relacionar aquestes dues definicions amb les Rambles de Barcelona ja que per
aquestes hi passeja molta gent i perquè antigament les Rambles eren un torrent
que baixava cap al mar.
Les Rambles es divideixen en 6 trams: el primer d'ells s'anomena Rambla Canaletes, el segon Rambla Estudis, el tercer Rambla St. Josep, el quart Rambla Caputxins, el cinquè Rambla Sta. Mònica i l'últim, Rambla de Mar.
El primer tram, Rambla Canaletes s'anomena així perquè a aquesta part s'hi situa la font de Canaletes, el segon tram, Rambla Estudis anomenada així perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o Universitat, però va perdre utilitat quan va ser suprimida per Felip V.
El tercer tram, Rambla de les Flors o Rambla de Sant Josep, anomenada així a causa de l'antic convent de Sant Josep era l'únic lloc de la cuitat en què al segle XIX s'hi venien flors, avui dia conserva encara aquesta activitat, juntament amb les parades d'ocells.
LES RAMBLES: Museus CCCB i MACBA
Baixant una mica la Rambla, trobem un carrer a la dreta amb el nom del famós pintor català, el senyor Fortuny. El carrer ens porta als museus MACBA (Museu d'Art Contemporani de Barcelona) i CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona) on es solen exposar obres realitzades durant la segona meitat del segle XX.
Les exposicions que es duen a terme als museus són:
Pasolini Roma, Arxiu Bolaño, Dia i Nit de Museus, Macba és viu, Macba en familia, música i arts en viu, col·lecció Macba, twin, escrit en el vent, mai no he pintat àngels daurats, cal fugir del contingut com d'una plaga i l'art de la primera globalització.
El museu MACBA va obrir les seves portes el 28 de novembre de 1995, i el seu arquitecte va ser Richard Meyer. D'altra banda, va ser aprovada la creació del museu CCCB el 1989, i els seus arquitectes van ser Helio Piñón i Albert Viaplana, es va inaugurar el 25 de febrer del 1994.
Al arribar al museu ens va cridar l'atenció la forma de la part frontal que és irregular, també la uniformitat del color de la façana blanca, l'estructura que està fora i el disseny de l'edifici.
Al
carrer dels Àngels, a mà dreta trobem la facultat universitària de filosofia i
de la geología i història, la UB(Universitat de Barcelona).La
UB és una de les moltes universitats que podem trobar a Barcelona, en són
exemples la UAB, la UPC, la Pompeu Fabra, la UPF , la Ramon Llull, la UIC..L’edifici
que hi ha davant de la UB és el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de
Barcelona), que antigament, al segle XVIII va ser una casa de caritat.
LES RAMBLES: Carrer del Carme-Portaferrisa
Tornant pel carrer del Carme cap a la Rambla, entrem al número 47 d'aquest carrer. Allà trobem:
- La Real Acadèmia de Medicina de Catalunya: creada el 1770 com a Acadèmia Medico-Pràctica de Barcelona i canviada de nom dues vegades fins a l'actual. Les principals funcions de l'Acadèmia són:
- Fer d'òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia
- Impulsar els estudis sobre Història de la Medicina Catalana i organitzadora del Congressos història de la Medicina Catalana.
- Impulsar els debats sobre qüestions sanitàries d'actualitat.
- L'Institut d'Estudis Catalans (l'IEC): corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana. L'institut s'organitza actualment en cinc seccions:
- Secció Filològica
- Secció de Ciències Biològiques
- Secció de Ciències i Tecnologia
- Secció Històrica-arqueològica
- Secció de Filosofia i Ciències Socials
- l'Escola Massana: centre municipal d'arts visuals, arts aplicades i disseny de la ciutat de Barcelona. Va ser fundada el 1929 com a institució cultural que té com a objectiu l'ensenyament de l'art i del disseny.
- La Biblioteca de Catalunya: és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.
Al capdamunt del carrer del Carme, trobem una església d'estil barroc coneguda com l'església de Betlem. Va ser construïda per l'ordre religiós: "clero secular", i va ser destruïda l'any 1936 per la Guerra Civil Espanyola.
Després anem cap a Portaferrisa, on veiem un mosaic que ens crida la atenció.
LES RAMBLES: Del Palau de la Virreina a l'edifici del Liceu
Passejant per totes Les Rambles, uns metres reculat a l'alineació actual de la Rambla del cantó del Rabal, es troba el Palau de la Virreina. Va ser edificat entre els anys 1772 i 1778.
A finals del segle XVIII, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que havia estat virrei del Perú, va tornar a Barcelona amb una gran fortuna. Per mostrar la seva riquesa es va fer construir aquest sumptuós palau, barreja de decoració barroca i rococó. Després de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesa de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina.
Una vegada vam fer la foto del Palau (la podeu veure a la dreta) vam entrar i uns curiosos personatges gegants ens van donar la benvinguda, un exemple d'aquests personatges és el gegant que podeu veure a la fotografía de l'esquerra.
Una mica més avall, acabat el senyoriu, ens endinsem a la zona comercial més popular de Barcelona, el Mercat de Sant Josep (la Boqueria). La superfície assoleix un total de 2.583
m2 amb més de 300 parades oferint el millor menjar i de la millor qualitat del que podríem gaudir en qualsevol altre mercat. Les parades inclouen des de fruteries fins a parades on venen bitxos.
Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836, però té els seus orígens a l'aire lliure, davant les portes de l'antiga ciutat, a l'esplanada del Pla de la Boqueria, on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes, abans que la ciutat se sortís de les seves primeres muralles. Es feien fora de les muralles de la ciutat per estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.
En un dels bars que conformen la Boqueria, hi trobareu el bar Pinotxo, on si ho demaneu, us podrán servir un deliciós biberó, café amb llet condensada. A la fotografía podem observar al David, un dels companys del grup, disfrutant tranquil·lament d'un biberó.
Un cop sortim de la Boqueria, al bell mig d'aquest tram de la Rambla, es troba una obra de Joan Miró anomenada Pla de l'Os. Tot just al davant de l'obra ceràmica de Miró, es troba el Liceu. És un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona encara que també es representen obres de teatre, dansa, concerts...Es va inaugurar el 4 d'abril de 1847, tot i que la seva història comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus primers cent anys. Es caracteritza per un passat accidentat, del qual ha ressorgit en repetides ocasions. Des de la seva inauguració i durant gairebé un segle, el Liceu va ser, a més de la primera sala d'òpera de Catalunya i d'Espanya, el punt d'expansió de la vida artística, social i política de Barcelona.
Molt a prop del Liceu, hi trobareu un carrer que porta a la Plaça Reial. Al voltat de tota la plaça, hi ha uns fanals en forma al·legòrica d'arbre. Van ser dissenyats per Antoni Gaudí. Al centre de la Plaça Reial hi ha una font, amb tres figures que representen tres germanes de la mitologia grecoromana, anomenada la Font de les Tres Gràcies.
D'acord amb la tradició mitològica grega, les Càrites foren divinitats, filles de Zeus i d'Eurínome. Representants de l'alegria i de la bellesa, formaven part del seguici dels déus olímpics, especialmente d'Afrodita, i de vegades es troben formant cor amb les Muses, ja que es considerava que també influïen en les creacions de l'esperit. Segons la tradició més acceptada eren tres, anomenades Aglaia, Eufrosine i Talia. Per això la denominació estesa de Les Tres Gràcies.
LES RAMBLES: De la Plaça Reial a aquell que descobrí Amèrica
De la Plaça Reial, caminant per totes les Rambles fins arribar a aquell que descobrí Amèrica, vam poder observar diverses figures humanes.
Al final de Les Rambles vam trovar les Drassanes Reials de Barcelona.
Una drassana, és una instal·lació on es construeixen i reparen vaixells. Les drassanes han evolucionat al llarg del temps, des de la seva forma més básica, una petita zona d'una platja on es buiden i s'uneixen els troncs per fer petites barques, fins a les drassanes industrials modernes, on es construeixen transatlàntics i superpetroliers.
Les Drassanes Reials de Barcelona són un edifici militar d'estil gòtic. Es varen començar a bastir al final del segle XIII fins al segle XIV. Actualment s'ha convertit en la seu del Museu Marítim de Barcelona.
Una mica més avall, als peus del gran monument a Colom, vam començar a reflexionar. Vam arribar a la conclusió de que l'estàtua s'ha d'entendre com una metáfora, perquè, per assenyalar correctament Amèrica, el dit hauria d'apuntar a la Rambla i això no s'entendria; per això hi ha una teoría que diu que el dit assenyala el camí cap al Nou Continent, és a dir, el final del port per arribar al seu destí per mar.
LES RAMBLES: Del govern militar al Palau de Mar
Barcelona és sens dubte des de temps
immemorials una ciutat oberta al mar. Al passeig més antic de la Rambla se li
ha afegit des de fa uns anys, un nou tram que ens endinsa mar enllà. Ho podem
fer gràcies a les anomenades “Golondrinas”. Les "Golondrinas" són unes
embarcacions que van començar els seus serveis a l’any 1888 amb motiu de la
exposició internacional, coincidint amb la construcció del monument a Colom.
Aquestes
embarcacions s’han anat renovat al llarg
del temps i curiosament, tenen el mateix nom que els visitants que passegen pel
port.
En
aquesta zona on està actualment el Maremagnum fa uns anys només era aigua.
Caminant per aquest passeig arribem al Palau
de Mar. Aquest edifici acull actualment:
el Museu
d'Història de Catalunya, del Centre
d'Història Contemporània de Catalunya, el Departament
de Benestar Social i Família de
la Generalitat de Catalunya i un
seguit de negocis de restauració gastronòmica.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)